Fiordland, Catlins i Dunedin

Veure muntanyes de més de mil metres a tocar del mar és un espectacle que posa la pell de gallina. Així és Fiordland, un parc natural on mar, alta muntanya i bosc conviuen amb algunes de les espècies d’aus més característiques del país, com els kiwis i les keas.

Des de Te Anau fins a Milford Sound, la carretera SH94 s’endinsa per un paisatge monumental amb petits aperitius com els Mirror Lakes o The Chasm, una cascada glacial d’aigua blavosa que ha erosionat les roques arrodonint-les i perforant-les com si fossin una escultura. Però el plat fort és recórrer el Milford Sound amb vaixell o caiac, un fiord de 17 km de llargada amb cinc grans cascades permanents i moltes més quan plou, cosa que passa 230 dies l’any. Les aigües del mar de Tasmània penetren per un passadís de parets verticals i col·lossos com el Mitre Peak, de 1200 m, i la glacera Pembroke. Tots els kiwis coincideixen que el Milford Sound sempre és una experiència, faci el temps que faci.

A part del míitic fiord i l’exclusiu Doubtful Sound, la zona ofereix molts més al·licients. Aquí comencen diversos Great Walks, com el Kepler o el Routeburn, i el llac Te Anau, el més gran de l’Illa Sud, té unes vistes magnífiques dels pics i les crestes nevades que l’envolten.

Recorrem els 300 km que ens separen del sud-est de l’illa per explorar els Catlins i descobrir-hi els seus petits habitants, els yellow-eyed penguins, que les tardes d’estiu passegen per Curio Bay i el seu bosc petrificat. Les textures dels troncs dels arbres fossilitzats s’endevinen a les roques que tenen ja 170 milions d’anys d’història.

La carretera que travessa la regió per la costa té molt bones vistes del Pacífic i desemboca a Dunedin, la ciutat més escocesa de Nova Zelanda. Els seus fundadors pretenien construir una Nova Edimburg i, tot i que els començaments van ser molt durs, gràcies a la troballa d’or, Dunedin esdevingué una ciutat rica i la més important de Nova Zelanda durant unes quantes dècades.

El centre neuràlgic té forma octogonal i aquí s’hi troba la catedral de St. Paul i la primera església de la regió d’Otago. A més, a mode de curiositat, Dunedin té el carrer amb més pendent del món, Baldwin Street. Als afores de la ciutat hi ha la península d’Otago, una zona residencial arran de mar que es pot vorejar per una sinuosa carretera i que culmina en un cap on hi ha reserves naturals d’albatros i pingüins, a més de foques juganeres que s’apropen a les platges.

En el darrer article kiwi tornarem a l’interior de l’Illa Sud per descobrir l’Aoraki, més conegut com a Mount Cook, el cim més alt de tot el país.

Un llit, un mos, un bar…

El camping del DOC Cascade Creek és ideal per acampar ben a prop del Milford Sound i si enxampes una nit clara, la visió del cel estrellat enmig del silenci de les muntanyes serà inoblidable.

Recomanem una visita a la Glen Monarch Farm, on la Judi t’explicarà la història de la granja tot prenent un te i recorrent les terres i el Graham t’ensenyarà com treballen els gossos d’atura i com s’esquila una ovella.

El Penguin Cafe de Portobello a la Península d’Otago (Dunedin) és un local acollidor, amb bon menjar i bon cafè, de cara al mar i amb les parets plenes de fotos de pingüins.

                  

Segueix la nostra ruta per Nova Zelanda en els següents articles:

Pel nord de Nova Zelanda

Immersió a la cultura maori

Volcans, llacs i vent

L’Abel Tasman i la Golden Bay

Per la Costa Oest fins a Queenstown

Darrera etapa, del Mt. Cook a Christchurch