#Entrevista des del sofà: En Josep, mitja vida a Finlàndia

Fa prop d’un mes, tot visitant l’International Antarctic Centre de Christchurch (Nova Zelanda), vam topar amb el Josep Miralles i la Ritva Seppa, una parella catalano-finlandesa que, casualitat o no, viuen a Lahti, ciutat on vam experimentar un hivern de debò ara fa tres anys. Estava clar que no podíem desaprofitar l’oportunitat de convertir en Josep en el protagonista de la següent “Entrevista des del Sofà”.

Josep Miralles

En Josep Miralles fent senderisme a la serra de Mariola (Alacant)

Amb 64 anys, en Josep ha viscut mitja vida a Barcelona i mitja vida a Lahti. Va conèixer la Ritva mentre gaudia d’una beca a Ljubljana (Eslovènia) i dos anys després es van casar. El 1980, ja amb el seu primer fill, van carregar-ho tot al cotxe i van enfilar 3.300km cap al nord d’Europa. Llicenciat en Medicina, amb l’especialitat d’Anestèsia i experiència a l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, li van obrir les portes de l’hospital de Lahti, on hi mancaven especialistes. Allà, els companys van ser un factor determinant en la seva integració a la nova feina i al nou país. Un viatge que havia de ser d’un any, el temps de l’excedència sol·licitada, s’ha convertit en una llarga estada de 32 anys. Ara, jubilats, aprofiten per viatjar, practicar esports com l’esquí de fons, el tennis o el bàdminton, i gaudir de la natura que tant els agrada, fent senderisme pels GR de tota Espanya.

En Josep Miralles ens descobreix en la següent entrevista com és la vida d’un català a Lahti.

1. Com descriuries breument Lahti, la teva ciutat adoptiva?

Llac Vesijärvi

Llac Vesijärvi (Lahti). Foto de Josep Miralles.

Lahti és una ciutat nova, amb poc més de 100 anys i uns 100.000 habitants. Està situada a uns 100 km al nord-est d’Hèlsinki i ha anat creixent al voltant del golf que hi ha a la part més meridional del llac Vesijärvi. Ser el port d’arribada de la fusta transportada pels llacs i la nova llar de l’onada d’immigració procedent de Carèlia després de la II Guerra Mundial, són dos fets determinants en el desenvolupament de la ciutat.

Envoltada de natura, Lahti és coneguda pel seu centre d’esports d’esquí nòrdic, on sovint s’hi celebren competicions nacionals i internacionals, i per l’Auditori Sibèlius, seu de l’Orquestra Sinfonia Lahti, de renom mundial.

2. Tres semblances i tres diferències entre la vida a Lahti i la vida a Barcelona

Respecte a les tres semblances podria respondre amb l’acudit d’en Jaimito: “Les tres semblances en són una: cap”. Són ciutats tant diferents, amb climes tant oposats, que la vida a l’una i a l’altra no té ni pot tenir res en comú.

Segurament per això, Barcelona és tant interessant per als finlandesos, essent, de totes les ciutats d’Espanya, la preferida, sobretot per als joves, on hi troben la “marxa” que aquí manca del tot. Aquesta és, doncs, la primera diferència i la que més crida l’atenció dels forasters: a partir de les sis de la tarda, sobretot quan fa mal temps, no cal anar a buscar companyia al centre. On pots trobar-te coneguts és pels boscos: la gent, que normalment fa horari intensiu, quan arriba a casa, menja una mica i, a l’hivern, surt a fer un volt d’esquí de fons pels boscos que envolten les seves cases, i a l’estiu, hi van a caminar amb bastons. Quan vols quedar per sopar amb un amic, normalment la vetllada s’organitza a casa.

Una segona diferència, que marca molt la vida familiar, són les escoles: totes son públiques, d’un alt nivell d’ensenyament, i totalment gratuïtes, incloent-hi el dinar i el transport (si és necessari). Els pares no s’han de preocupar per costejar ni l’escola ni professors particulars (ni se sap què són).

Com a tercera diferència, diria la seguretat ciutadana: quasi no hi ha delinqüència, cosa que permet viure amb pau i tranquil·litat a totes hores i per tot arreu.

3. Trenca un tòpic sobre els finlandesos…

Més que sobre els finlandesos, voldria trencar el tòpic erroni que hi ha arreu del món sobre la sauna. La sauna no és un lloc on anar a patir, ni a aprimar-se, i encara menys un lloc eròtic. La sauna, per als finesos, és gairebé un lloc sagrat, extremadament net i asèptic, on anys enrere, al camp, les dones hi donaven a llum i on es rentava el cos del difunt abans d’amortallar-lo. La sauna és un lloc on escalfar-te quan véns del fred de l’exterior, on relaxar-te després d’un dia estressant, ja sigui físicament o mentalment, o bé on sentir com la humitat calenta t’obre els porus i després rentar-te i sentir-te net com mai. O senzillament un lloc on, sense roba ni d’altres ornaments externs que ens distorsionen la personalitat, conversar de tu a tu amb amics, fer negocis amb clients, o com feia l’expresident Kekkonen, llimar asprors polítiques amb els presidents de l’antiga URSS. Destacar que, al contrari de com s’ha importat la sauna en d’altres països com Alemanya, aquí, malgrat que la nuesa no ha estat mai un tabú, la sauna es pren o en família o bé homes per una banda i dones per l’altra. En els 32 anys que fa que visc aquí, no he vist mai una sauna mixta.

4. Una imatge, un so, una olor i un sabor…

Una imatge: el sol a l’estiu. Una gran bola vermella, saltant d’un cim a l’altre per sobre la carena de turons de l’horitzó, sense pressa per amagar-s’hi i il·luminant de color coure, davant seu, la superfície tranquil·la del llac.

Un so: els crits, xiulets i refiladisses dels milers d’ocellets que, els dies lluminosos de primavera – estiu, quan surt el sol cap a les tres de la matinada, em desperten perquè m’aixequi i surti a veure’ls, un any més, recent arribats del sud d’Europa, per fer aquí els seus nius i tenir les seves cries, que podran alimentar amb la gran quantitat de mosquits que per ells són una benedicció i per a nosaltres un empipament.

Una olor: la que fa una sauna de fum quan hi entres. De saunes n’hi ha de diferents menes i una d’elles és la coneguda com a sauna de fum, sense xemeneia. El forn, que en aquest cas té una gran quantitat de pedres a sobre, es manté encès diverses hores, durant les quals aquestes pedres s’escalfen molt. Després, s’apaga el foc i s’obre una finestreta a través de la qual es ventila l’estança i es fa sortir tot el fum, però en queda l’aroma, que quan entres a prendre la sauna, de seguida crida l’atenció.

Un sabor: el dels “Runebergintorttu”. Es diu que Fredrika, la dona del poeta nacional Johan Runeberg (s. XIX), va inventar per al seu marit uns deliciosos pastissos fets a base de pols d’ametlles, impregnats de rom i coronats amb confitura de gerd, i els va posar aquest nom, que significa “Pastisset de Runeberg”. Cada any el 5 de febrer es celebra el dia dedicat a aquest gran poeta i, a tot el país, des de mitjans de gener i fins a aquesta data, es fan i es venen aquests pastissos. A Porvoo, on vivien Fredrika i Johan Runeberg, en venen tot l’any, però a la resta del país no en tornes a trobar fins l’any següent, així que jo em deleixo onze mesos a l’any fins que torna a ser gener per poder-los assaborir.

5. Un racó que no surti a la guia

Parc de Linnaistensuo

Parc de Linnaistensuo. Foto de Josep Miralles.

El parc de Linnaistensuo. Es tracta d’un aiguamoix d’unes 200 hectàrees protegit pel programa Natura. La gent, calçada amb botes d’aigua ben altes hi va a recollir dos tipus de baies silvestres: el romegueró de torbera i el nabiu vermell. Aquest parc es troba força a prop del centre de Lahti, a només 6km en línia recta des de la Plaça del Mercat. Es pot travessar caminant, sense mullar-se, per sobre d’uns troncs oberts per la meitat i posats l’un rere l’altre formant un caminet. És molt poc conegut i a mi m’agrada anar-hi per la sensació que hi tinc d’estar en plena Lapònia, sense rastre ni sorolls de la ciutat que s’estén just darrera dels arbres que l’envolten i l’amaguen.

6. Un consell per sobreviure a Finlàndia…

Aprendre de seguida que puguis unes quantes paraules en finès. Molta gent d’aquí, sobretot els joves, parlen força correctament l’anglès i amb aquesta llengua s’hi pot sobreviure prou bé un temps curt. Però si el que realment es vol és entrar dins de l’ambient del país, saber unes quantes paraules en finès és la clau que obre totes les portes. Com que és una llengua tant difícil, tant diferent a totes les altres i a fora de Finlàndia no té cap utilitat, els finlandesos, sabedors de tot això, se senten honradíssims quan un estranger fa l’esforç d’aprendre’n una mica. Aleshores intenten entendre’l i li parlen lenta i clarament per ser entesos. D’aquesta manera, de mica en mica i sense adonar-te’n, vas aprenent més i més paraules i va fent-te teu aquest país, alhora tant humil però també tant orgullós de si mateix.

                   

Vols saber com és l’hivern a Lahti i conèixer els protagonistes d’altres #Entrevistes des del sofà?

Un hivern de debò (Finlàndia I)

La Nova York del David

Un català perdut a Ingolstadt

Sarah, de Zuric a Barcelona

Advertisements

Posted on 18/02/2013, in CATALÀ, Entrevistes Sofà and tagged , , . Bookmark the permalink. Leave a comment.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s

%d bloggers like this: