Author Archives: companysdeviatge

Ruta d’enoturisme pel Baix Empordà

Ens fa especial il·lusió compartir un article sobre la D.O. Empordà que hem escrit per a Altaïr i que ja està publicat al seu nou portal de viatges.

Aquesta crònica és un recorregut per alguns cellers familiars del Baix Empordà amb la qual volem destacar la faceta vinícola d’aquesta zona de la Costa Brava, tan famosa per les seves platges, però que té molt més a oferir.

Imatge article DO Empordà

Ruta per la D.O. de l’Empordà

Altres articles de la Costa Brava i l’Empordà:

Un passeig per Calella de Palafrugell (El Baix Empordà I)

Entre arrossars, ibers i conjunts medievals (El Baix Empordà II)

Cales de somni entre Begur i Tamariu (El Baix Empordà III)

L’Alt Empordà, bellesa natural

Advertisements

El Milford Sound en imatges

És el fiord més famós de Nova Zelanda, tot i que no fou descobert pels europeus fins el 1812. Entre estretes parets rocoses i pics escarpats de més de 1.200 m d’alçada, el Milford Sound recorre 15 km fins desembocar al mar de Tasmània. Sembla impossible endinsar-se per mar entre aquests gegants de roca, per això va passar desapercebut al capità James Cook, però els maoris el van descobrir molt abans i hi anaven a recollir el preuat jade.

Al Milford Sound hi plou uns 200 dies l’any i diuen que amb pluja llueix més perquè les cascades es multipliquen tot creant un espectacle visual, així que nosaltres vam ser afortunats o això volem creure.

This slideshow requires JavaScript.

El Milford Sound en imágenes

Es el fiordo más famoso de Nueva Zelanda y, sin embargo, no fue descubierto por los europeos hasta 1812. Entre entrechas paredes rocosas y picos escarpados de más de 1.200 m de altura, el Milford Sound recorre 15 km hasta desembocar en el mar de Tasmania.  Parece imposible adentrarse por mar entre esos gigantes de roca, por eso pasó desapercibido al capitán James Cook, aunque los maoríes lo descubrieron mucho antes y acudían allí para coger el preciado jade.

En el Milford Sound llueve unos 200 días al año y dicen que con lluvia luce más porque las cascadas se multiplican creando un gran espectáculo visual, así que nosotros fuimos afortunados o eso queremos creer.

This slideshow requires JavaScript.

#Entrevista des del sofà: Lorenzo, vida familiar a Florència

Lorenzo OrtizEl Lorenzo Ortiz va arribar a Florència per començar una nova feina com a bibliotecari a l’Institut Universitari Europeu. Sempre havia volgut treballar en una biblioteca universitària i quan va sorgir l’oportunitat, ell i la seva família la van aprofitar. Amb dues nenes petites, la Inés i la Clara, el Lorenzo i la seva dona Beatriz van deixar Alcalá de Henares per instal·lar-se en una nova ciutat, a la qual mai havien estat, i ja hi porten quatre anys. Com a curiositat, el Lorenzo va ser un dels protagonistes del programa televisiu “Castellano-manchegos por el mundo”.

En aquesta nova “Entrevista des del sofà” descobrim la Florència del dia a dia.

1. Com ha estat adaptar-se amb tota la família a una nova ciutat, en un altre país i amb un altre idioma?

No va ser gaire traumàtic. Ja anàvem amb la idea preconcebuda que sent Itàlia seria més senzill i, excepte els primers mesos, tot va sortir tal com havíem planejat. L’idioma s’aprèn fàcilment (almenys més que d’altres), els costums s’assemblen als nostres, es troben a faltar poques coses a les botigues. I l’adaptació de les nenes va ser brutal, en només tres o quatre mesos ja es defensaven molt bé amb l’italià i ja havien fet força amics. Totes dues van guanyar als pares per golejada. Read the rest of this entry

#Entrevista desde el sofá: Lorenzo, vida familiar en Florencia

Lorenzo OrtizLorenzo Ortiz llegó a Florencia para empezar un nuevo trabajo como bibliotecario en el Instituto Universitario Europeo. Siempre había querido trabajar en una biblioteca universitaria y cuando surgió la oportunidad, él y su familia la aprovecharon. Con dos niñas pequeñas, Inés y Clara, Lorenzo y su mujer Beatriz dejaron Alcalá de Henares para instalarse en una nueva ciudad, en la que nunca habían estado, y ya llevan cuatro años. Como curiosidad, Lorenzo fue uno de los protagonistas del programa de televisión “Castellano-manchegos por el mundo”.

En esta nueva “Entrevista desde el sofá” descubrimos la Florencia del día a día.

1. ¿Cómo ha sido adaptarse con toda la familia a una nueva ciudad, en otro país y con otro idioma?

No fue demasiado traumático. Ya veníamos con la idea preconcebida de que siendo Italia sería sencillo y, aparte de los primeros meses, todo salió de acuerdo al plan. El idioma se aprende fácil (o al menos más que otros), las costumbres se asemejan a las nuestras, se echan muy pocas cosas de menos en las tiendas. Y la adaptación de las niñas fue la caña, prácticamente en tres o cuatro meses ya se defendían muy bien con el idioma y ya habían hecho bastantes amigos. En ambos casos nos ganaron a los padres por goleada. Read the rest of this entry

Món petit, una lliçó viatgera

Cartell Món petit30.000 km separen l’Albert del punt més allunyat de casa seva, l’East Cape de l’Illa Nord de Nova Zelanda. Però arribar-hi en avió no tindria cap al·licient per a ell, no seria una aventura. En canvi, sortir de casa amb només vint euros a la butxaca i arribar-hi fent autostop, sí que ho és.

L’Albert, amb només vint anys, és ja un viatger experimentat i, de fet, ha publicat dos llibres: “El món sobre rodes” on relata els viatges que ha fet per Europa i Àsia i “Sense fronteres” que convida a recórrer Sud-amèrica, Àfrica i Japó. El documental “Món petit” narra el seu darrer viatge des de Barcelona fins a Nova Zelanda, aquest cop acompanyat de la seva xicota Anna, però també un altre viatge més personal i profund, el de la seva vida. Read the rest of this entry

Mundo pequeño, una lección viajera

Cartell Món petit30.000 km separan a Albert del punto más alejado de su casa, el East Cape de la Isla Norte de Nueva Zelanda. Pero llegar en avión no tendría ningún aliciente para él, no sería una aventura. En cambio, salir de casa con tan solo veinte euros en el bolsillo y llegar haciendo autostop, sí que lo es.

Albert, con solo veinte años, es ya un viajero experimentado y, de hecho, ha publicado dos libros: “El mundo sobre ruedas” donde relata los viajes que ha hecho por Europa y Asia y “Sin fronteras” que invita a recorrer Sudamérica, África y Japón. El documental “Mundo pequeño” narra su último viaje desde Barcelona hasta Nueva Zelanda, esta vez acompañado de su novia Anna, pero también otro viaje más personal y profundo, el de su vida. Read the rest of this entry

10 trucs per viatjar per Nova Zelanda

Viatjar a Nova Zelanda no és impossible. És cert que està molt lluny i els vols són cars si viatges en temporada alta, però si és el teu somni, igual que ho era per a nosaltres, organitza-ho amb temps i llença-t’hi. Per ajudar-te amb la planificació i el dia a dia un cop siguis allà, aquí et deixem deu consells que creiem que t’aniran molt bé.

Interior Campervan1. Quin transport triar per recórrer el país? Nosaltres hem optat per una campervan o furgoneta adaptada, on podíem dormir, cuinar i menjar. Hem prioritzat tenir llibertat per moure’ns al nostre ritme, per allà on volguéssim i poder dormir a l’aire lliure. Això sí, hem triat una campervan petita, manejable i de les més econòmiques (Backpacker Sleepervans), però n’hi ha moltes per triar, tant furgonetes com autocaravanes. En aquest enllaç trobaràs la majoria de companyies de lloguer de vehicles: http://www.newzealand.com/int/motorhomes/

Quan recullis el vehicle, et donaran mapes de carreteres actuals i detallats per zones i també en trobaràs de gratuïts a les oficines de turisme (i-Site). Read the rest of this entry

10 trucos para viajar por Nueva Zelanda

Viajar a Nueva Zelanda no es imposible. Es verdad que está muy lejos y los vuelos son caros si viajas en temporada alta, pero si es tu sueño, igual que lo era para nosotros, organízalo con tiempo y lánzate. Para ayudarte con la planificación y el día a día una vez estés allí, aquí te dejamos diez consejos que creemos que te irán muy bien.

Interior Campervan1. ¿Qué transporte elegir para recorrer el país? Nosotros hemos optado por una campervan o furgoneta adaptada, donde podíamos dormir, cocinar y comer. Hemos priorizado la libertad para movernos a nuestro ritmo, por dónde quisiéramos y poder dormir al aire libre. Eso sí, hemos elegido una campervan pequeña, manejable y de las más económicas (Backpacker Sleepervans), pero hay muchas para escoger, tanto furgonetas como autocaravanas. En este enlace encontrarás la mayoría de compañías de alquiler de vehículos: http://www.newzealand.com/int/motorhomes/

Cuando recojas el vehículo, te darán mapas de carreteras actuales y detallados por zonas y también los encontrarás gratis en las oficinas de turismo (i-Site). Read the rest of this entry

Routeburn Track, un dels Great Walks de Nova Zelanda (per Josep Miralles)

Per primer cop, comptem amb un post convidat al nostre bloc. Mitjançant el relat i les fotografies d’en Josep Miralles, descobrirem un dels Great Walks de Nova Zelanda.

Divide, starting point

Divide, inici del sender. Foto de Josep Miralles

El sender Routeburn Track (40 km) corre pels parcs nacionals de Fiorland i de Mount Aspiring al sud dels Alps de Nova Zelanda. Amb un desnivell d’uns 1.000 m constitueix una de les travesses més populars del país. Prop d’aquest sender es troba el conegut Milford Track, que Rudyard Kipling va batejar com la travessa més bonica del món. Aquesta fama, que d’altres llocs iguals o millors no li han pogut prendre, li proporciona anualment una gran afluència de turistes. Nosaltres l’haguéssim volgut fer també, però calien massa dies (5) i, a més, és força cara. La mateixa empresa que l’organitza (Ultimate Hikes) ofereix també la Routeburn Track i ens vam decantar per aquesta segona pel fet de ser més curta (3 dies) i més barata. A més, excursionistes i guies que havien fet ambdues travesses coincidien en el parer que aquesta travessa és millor, tant per la seva varietat com per les possibilitats de bon temps. Read the rest of this entry

%d bloggers like this: