Category Archives: CATALÀ

Ruta d’enoturisme pel Baix Empordà

Ens fa especial il·lusió compartir un article sobre la D.O. Empordà que hem escrit per a Altaïr i que ja està publicat al seu nou portal de viatges.

Aquesta crònica és un recorregut per alguns cellers familiars del Baix Empordà amb la qual volem destacar la faceta vinícola d’aquesta zona de la Costa Brava, tan famosa per les seves platges, però que té molt més a oferir.

Imatge article DO Empordà

Ruta per la D.O. de l’Empordà

Altres articles de la Costa Brava i l’Empordà:

Un passeig per Calella de Palafrugell (El Baix Empordà I)

Entre arrossars, ibers i conjunts medievals (El Baix Empordà II)

Cales de somni entre Begur i Tamariu (El Baix Empordà III)

L’Alt Empordà, bellesa natural

El Milford Sound en imatges

És el fiord més famós de Nova Zelanda, tot i que no fou descobert pels europeus fins el 1812. Entre estretes parets rocoses i pics escarpats de més de 1.200 m d’alçada, el Milford Sound recorre 15 km fins desembocar al mar de Tasmània. Sembla impossible endinsar-se per mar entre aquests gegants de roca, per això va passar desapercebut al capità James Cook, però els maoris el van descobrir molt abans i hi anaven a recollir el preuat jade.

Al Milford Sound hi plou uns 200 dies l’any i diuen que amb pluja llueix més perquè les cascades es multipliquen tot creant un espectacle visual, així que nosaltres vam ser afortunats o això volem creure.

This slideshow requires JavaScript.

#Entrevista des del sofà: Lorenzo, vida familiar a Florència

Lorenzo OrtizEl Lorenzo Ortiz va arribar a Florència per començar una nova feina com a bibliotecari a l’Institut Universitari Europeu. Sempre havia volgut treballar en una biblioteca universitària i quan va sorgir l’oportunitat, ell i la seva família la van aprofitar. Amb dues nenes petites, la Inés i la Clara, el Lorenzo i la seva dona Beatriz van deixar Alcalá de Henares per instal·lar-se en una nova ciutat, a la qual mai havien estat, i ja hi porten quatre anys. Com a curiositat, el Lorenzo va ser un dels protagonistes del programa televisiu “Castellano-manchegos por el mundo”.

En aquesta nova “Entrevista des del sofà” descobrim la Florència del dia a dia.

1. Com ha estat adaptar-se amb tota la família a una nova ciutat, en un altre país i amb un altre idioma?

No va ser gaire traumàtic. Ja anàvem amb la idea preconcebuda que sent Itàlia seria més senzill i, excepte els primers mesos, tot va sortir tal com havíem planejat. L’idioma s’aprèn fàcilment (almenys més que d’altres), els costums s’assemblen als nostres, es troben a faltar poques coses a les botigues. I l’adaptació de les nenes va ser brutal, en només tres o quatre mesos ja es defensaven molt bé amb l’italià i ja havien fet força amics. Totes dues van guanyar als pares per golejada. Read the rest of this entry

Món petit, una lliçó viatgera

Cartell Món petit30.000 km separen l’Albert del punt més allunyat de casa seva, l’East Cape de l’Illa Nord de Nova Zelanda. Però arribar-hi en avió no tindria cap al·licient per a ell, no seria una aventura. En canvi, sortir de casa amb només vint euros a la butxaca i arribar-hi fent autostop, sí que ho és.

L’Albert, amb només vint anys, és ja un viatger experimentat i, de fet, ha publicat dos llibres: “El món sobre rodes” on relata els viatges que ha fet per Europa i Àsia i “Sense fronteres” que convida a recórrer Sud-amèrica, Àfrica i Japó. El documental “Món petit” narra el seu darrer viatge des de Barcelona fins a Nova Zelanda, aquest cop acompanyat de la seva xicota Anna, però també un altre viatge més personal i profund, el de la seva vida. Read the rest of this entry

10 trucs per viatjar per Nova Zelanda

Viatjar a Nova Zelanda no és impossible. És cert que està molt lluny i els vols són cars si viatges en temporada alta, però si és el teu somni, igual que ho era per a nosaltres, organitza-ho amb temps i llença-t’hi. Per ajudar-te amb la planificació i el dia a dia un cop siguis allà, aquí et deixem deu consells que creiem que t’aniran molt bé.

Interior Campervan1. Quin transport triar per recórrer el país? Nosaltres hem optat per una campervan o furgoneta adaptada, on podíem dormir, cuinar i menjar. Hem prioritzat tenir llibertat per moure’ns al nostre ritme, per allà on volguéssim i poder dormir a l’aire lliure. Això sí, hem triat una campervan petita, manejable i de les més econòmiques (Backpacker Sleepervans), però n’hi ha moltes per triar, tant furgonetes com autocaravanes. En aquest enllaç trobaràs la majoria de companyies de lloguer de vehicles: http://www.newzealand.com/int/motorhomes/

Quan recullis el vehicle, et donaran mapes de carreteres actuals i detallats per zones i també en trobaràs de gratuïts a les oficines de turisme (i-Site). Read the rest of this entry

Routeburn Track, un dels Great Walks de Nova Zelanda (per Josep Miralles)

Per primer cop, comptem amb un post convidat al nostre bloc. Mitjançant el relat i les fotografies d’en Josep Miralles, descobrirem un dels Great Walks de Nova Zelanda.

Divide, starting point

Divide, inici del sender. Foto de Josep Miralles

El sender Routeburn Track (40 km) corre pels parcs nacionals de Fiorland i de Mount Aspiring al sud dels Alps de Nova Zelanda. Amb un desnivell d’uns 1.000 m constitueix una de les travesses més populars del país. Prop d’aquest sender es troba el conegut Milford Track, que Rudyard Kipling va batejar com la travessa més bonica del món. Aquesta fama, que d’altres llocs iguals o millors no li han pogut prendre, li proporciona anualment una gran afluència de turistes. Nosaltres l’haguéssim volgut fer també, però calien massa dies (5) i, a més, és força cara. La mateixa empresa que l’organitza (Ultimate Hikes) ofereix també la Routeburn Track i ens vam decantar per aquesta segona pel fet de ser més curta (3 dies) i més barata. A més, excursionistes i guies que havien fet ambdues travesses coincidien en el parer que aquesta travessa és millor, tant per la seva varietat com per les possibilitats de bon temps. Read the rest of this entry

Turisme Slow

El Turista Slow no troba, cerca. I què cerca? Viatjar d’ una forma més sostenible, visitar les destinacions en profunditat, degustar els productes locals, integrar-se amb la destinació i el seu entorn, i evidentment, sense presses.

Cargols, símbol del moviment slowAixí es defineix el Turisme Slow, que té el seu origen en el moviment Slow Food, nascut a Itàlia l’any 1986. L’obertura d’un McDonald’s al centre de Roma fou el detonant que va donar lloc a aquest corrent, l’objectiu del qual és protegir i fomentar les tradicions gastronòmiques locals, salvaguardant la biodiversitat, promovent formes de cultiu menys intensives i més sostenibles, i educant els ciutadans en matèria gastronòmica per guanyar en qualitat de vida. Una filosofia molt vinculada a conceptes com Km 0 (compra de proximitat, evitant així l’impacte ambiental del transport de llarga distància) i sobirania alimentària (establir polítiques agràries i alimentàries locals que protegeixin i afavoreixin el mercat local) que cada cop tenen més força. Read the rest of this entry

Christchurch reneix dos anys després del terratrèmol

El rellotge de la Victoria Tower de Christchurch marca les 12.51 del migdia. Fa dos anys que les seves agulles estan aturades a aquesta hora fatídica. El 22 de febrer de 2011, la ciutat més gran de l’illa Sud de Nova Zelanda va patir un terratrèmol devastador de 6.3 a l’escala de Richter, que va esfondrar gran part del centre causant 185 víctimes mortals i va afectar també zones dels afores com Lyttleton i Port Hills. Era el segon terratrèmol important en només cinc mesos, ja que el 4 de setembre de 2010 la ciutat va patir un altre sisme de magnitud 7.1 que, tot i que no va causar danys personals, va afeblir de manera determinant les estructures dels edificis.

Calle de la Red ZoneAvui, dos anys després, part del centre encara està acordonat dins de la Red Zone, un perímetre amb edificis tan emblemàtics com la Catedral,  el The Press Building, i l’estació central d’autobusos, que ara s’ha convertit en una ciutat fantasma. Entre carrers deserts, piles de runes i males herbes que creixen entre l’asfalt, edificis amb esquerdes i mig enfondrats esperen el seu torn per ser rehabilitats, mentre que d’altres estan tan malmesos, que hauran de ser enderrocats. Read the rest of this entry

#Entrevista des del sofà: En Josep, mitja vida a Finlàndia

Fa prop d’un mes, tot visitant l’International Antarctic Centre de Christchurch (Nova Zelanda), vam topar amb el Josep Miralles i la Ritva Seppa, una parella catalano-finlandesa que, casualitat o no, viuen a Lahti, ciutat on vam experimentar un hivern de debò ara fa tres anys. Estava clar que no podíem desaprofitar l’oportunitat de convertir en Josep en el protagonista de la següent “Entrevista des del Sofà”.

Josep Miralles

En Josep Miralles fent senderisme a la serra de Mariola (Alacant)

Amb 64 anys, en Josep ha viscut mitja vida a Barcelona i mitja vida a Lahti. Va conèixer la Ritva mentre gaudia d’una beca a Ljubljana (Eslovènia) i dos anys després es van casar. El 1980, ja amb el seu primer fill, van carregar-ho tot al cotxe i van enfilar 3.300km cap al nord d’Europa. Llicenciat en Medicina, amb l’especialitat d’Anestèsia i experiència a l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, li van obrir les portes de l’hospital de Lahti, on hi mancaven especialistes. Allà, els companys van ser un factor determinant en la seva integració a la nova feina i al nou país. Un viatge que havia de ser d’un any, el temps de l’excedència sol·licitada, s’ha convertit en una llarga estada de 32 anys. Ara, jubilats, aprofiten per viatjar, practicar esports com l’esquí de fons, el tennis o el bàdminton, i gaudir de la natura que tant els agrada, fent senderisme pels GR de tota Espanya. Read the rest of this entry

#TravelTruc: Com anticipar-se al temps

Quants cops la pluja i els núvols t’han deixat sense les  vistes espectaculars que les fotos i les postals et prometien? Sovint pensem en el temps abans de triar la propera destinació o quan estem preparant la maleta, però quan ja estem viatjant el temps és molt variable i pot alterar els nostres plans. Diem “alterar” i no “espatllar” perquè avançar-se a la meteorologia i informar-se’n adequadament pot beneficiar i, en ocasions, millorar el nostre viatge.

Weather symbolsEt proposem una sèrie de recursos per conèixer les previsions del temps quan estàs de ruta i així anar adaptant el teu viatge al que més et convingui.

En l’era digital, el mòbil o el tablet s’estan convertint en una eina indispensable per a molts viatgers. Hi ha aplicacions meteorològiques per a dispositius mòbils com The Weather Channel i AccuWeather que et permetran estar al corrent de qualsevol canvi de temps. Totes dues són gratuïtes i a més d’informar-te de les temperatures i de la previsió per als dies següents, també podràs saber la visibilitat i l’hora de la sortida i de la posta del sol, perquè no perdis l’oportunitat de fer la foto somiada. Read the rest of this entry

%d bloggers like this: