Postal de paraules… Koru

Caminant pels boscos humits i frondosos de Nova Zelanda, t’imagines què devien sentir els descobridors d’aquests paradisos de verdor, enmig d’un silenci només trencat de tan en tant pels divertits sons dels ocells. Envoltat d’arbres i d’arbustos, el koru és l’espiral que creix i es va desplegant lentament fins a convertir-se en una fulla de falguera platejada (silver fern o kaponga), un dels símbol de Nova Zelanda i escut dels famosos All Blacks.

Per als maoris, el simbolisme del koru va més enllà. Aquesta espiral en moviment significa nova vida, pau i harmonia, i tallada en ossos de balena i en jade verd, esdevé un amulet que dóna força a qui el porta. La seva forma oberta el lliga a la terra, a l’origen, i l’ajuda a créixer, des d’un punt de vista real i també metafòric. La bellesa del koru ens va captivar des del primer moment.

Altres postals de paraules:

Jökulsárlón

Capadòcia

Pukekos, pingüins i altres aus neozelandeses

Pukeko, kea i weka són els noms maoris d’algunes de les aus més típiques de Nova Zelanda, a més del mundialment conegut kiwi. A diferència d’aquest últim, que habita els frondosos boscos de l’Illa Sud i que és de costums nocturnes, són aus habituals i fàcils de veure, fins i tot els pingüins. Unes de colors més llampants, d’altres amb plomes de tons terrossos, totes desperten l’interès de viatgers i turistes.

El principal tret característic de moltes de les aus endèmiques de Nova Zelanda és que han perdut l’habilitat de volar perquè no han tingut depredadors i han trobat tot l’aliment necessari a nivell de terra. Tot i això, actualment, moltes d’aquestes espècies es troben en perill d’extinció i la tasca del DOC Department Of Conservation – Te Papa Atawhai és imprescindible per garantir-ne la supervivència.

Aquest és un tast de les aus que hem pogut fotografiar al llarg del nostre viatge.

New Zealand Birds, un álbum en Flickr.

Postal de paraules… Capadòcia

A l’alba, el sol s’eleva a poc a poc per l’horitzó d’un mar de roca que els primers rajos del sol il·luminen de tons rogencs i ataronjats. Sobrevolant l’escorça de les valls de la Capadòcia en globus, ens desplacem pel cel a poca velocitat, flotant en un estat d’ingravidesa, com si estiguéssim preparant l’aterratge a un planeta desèrtic. Però, en veure les portes, les finestres i les galeries excavades a les roques de colors terrossos, ens adonem que aquest territori ja ha estat habitat. Son els vestigis d’una època en què els homes s’adaptaven al relleu i vivien com formigues, amagats de les civilitzacions invasores, com en aquelles pel·lícules de ciència ficció en què el futur ha arribat tan lluny, que s’ha tornat a convertir en passat.

Polaroids de… Formentera

Ses Illetes

Es Caló de Sant Agustí

Cala Saona

Cap de Barbaria

Rutes verdes

Far de la Mola

Posta de sol